Introducció
Els líquens són una simbiosi, una associació estable i autosuficient constituïda per fongs i algues.
Els líquens tenen un color gris, verdós, blanquinós, carbasses, i es diferencien dels briòfits o les molses perquè no tenen el color verd com les fulles, d’aquets.
El fotobiont dels líquens conté pigments, com la clorofil.la, i potser una alga o un cianobacteri, i té la capacitat de fer fotosíntesi, de produir matèria orgànica.
Morfologia
Els líquens tenen una gran diversitat morfològica:
Crustaci: saxícoles (endolítics o epilítics).
Epífits (epifleus, endofleus, epixílics, endoxílics,..). Hipotal.lus. No presenten còrtex inferior.
Esquamulós: adherits al substrat per una part de l’esquàmula.
Foliaci: s’uneix al substrat mitjançant rizines. Presenten còrtex inferior.
Umbilicat: és un cas particular de tal•lus foliaci.
Fruticulós: només presenten un punt de fixació al substrat i estan ramificats. Poden ser laciniats o radiats, erectes o pènduls.
Reproducció
Els líquens poden tenir una reproducció vegetativa, mitjançant uns propàguls, anomenats isidis o soredis, i que no es troben al micobiont o fotobiont de forma separada.
Els líquens poden ser fèrtils o estèrils. Hi ha diferents estructures reproductives, els més freqüents són els apotecis. Altres estructures reproductives: peritecis (amb ostíol), lirel.les i mazedis.
El creixement dels líquens és molt lent. Els líquens crustacis poden tenir creixements radials de 0,5-1 mm/any. Els foliacis poden tenir creixements de 2-10 mm/any.
Ecologia
En funció de la naturalesa del substrat que colonitzen poder se:
Saxícoles, que es desenvolupen sobre les roques.
Epífits, que viuen sobre altres plantes (foròfits) poden ser corticícoles, lignícoles, muscícoles i foliícoles.
Un exemple en serien els Teloschistes chrysophthalmus sobre alzina. Collegats
Terrícoles, que poden ser acidòfils, neutròfils o basòfils. Turfòfils que viuen en sòls rics en matèria orgànica. Gipsícoles líquens especialitzats en viure en sòls guixencs.
Un exemple son:Psora decipiens. Collegats
Publicat per: Iker del Tell
jueves, 20 de mayo de 2010
El mal de cap
El mal de cap
El mal de cap (cefalea) i la migranya, son incapacitadors i molestos, pero, en sabem com s'ocasionen o que produeixen?
Normalment, totes les malalties presenten una sèrie d’avisos que ens indiquen que el procés està iniciant-se. Altra cosa és que en fem cas, però en general notem quan estem incubant un refredat, o alguna cosa se'ns ha posat malament. I una de les malalties que tenen un avís d’allò més curiós és la migranya
Es calcula que més del 70% de les persones han tingut com a mínim un cop a la seva vida mal de cap. Quan és presenta per primer cop sovint ens amoïna la possibilitat de que estigui ocasionat per un procés greu, però això és força infreqüent, ja que en més del 90% dels casos el mal de cap no està associat a causes orgàniques.
Les cefalees més freqüents són la migranya i la cefalea de tensió.
La migranya és un tipus de mal de cap molt agut i incapacitador.L’origen de la migranya sembla que està relacionat amb la circulació sanguínia del cervell. És un flux de sang molt gran, perquè el cervell requereix molt oxigen i glucosa per funcionar. I no es pot permetre gaires canvis en l’aport de sang. En general la sang circula de la part del davant cap al darrere. Com en tot el cos, la sang és aportada per artèries, i hi ha un grapat de venes que la porten de tornada.
Les venes es van agrupant fins quedar en dues grans venes de sortida: les jugulars internes. És més freqüent en les dones; normalment hi ha antecedents familiars i sol iniciar-se abans dels 30 anys.El que passa de vegades és que els músculs del coll poden tensar-se massa i fer que s’estrenyi el forat que tenim entre el crani i les vèrtebres,i això comporta un parell de conseqüències importants. Si la sang no pot sortir del cervell a ritme normal, vol dir que tampoc podrà entrar, perquè els vasos estaran plens. Per tant, el que fa el cos és intentar augmentar la pressió amb que es bombeja sang cap al cap Pot afectar les persones durant anys i es manifesta per episodis recurrents de mal de cap, com els polsos, que normalment afecta un costat del crani i que s'acompanya sovint de nàusees, vòmits, molèstia de la llum i el soroll.
De vegades apareix l'anomenada aura. que sol durar menys d'una hora i es recupera totalment, amb símptomes com alteracions de la visió, formigueig, enrampament o debilitat en una part del cos i dificultat per parlar.
Aquestes dues, sense ser cap enfermetat ni cap virus, s'originen per l'estrès, i sent provocades pel nostre cos, son molt molestes.
Publicat per Ivan Bernal i Iker del Tell
El mal de cap (cefalea) i la migranya, son incapacitadors i molestos, pero, en sabem com s'ocasionen o que produeixen?
Normalment, totes les malalties presenten una sèrie d’avisos que ens indiquen que el procés està iniciant-se. Altra cosa és que en fem cas, però en general notem quan estem incubant un refredat, o alguna cosa se'ns ha posat malament. I una de les malalties que tenen un avís d’allò més curiós és la migranya
Es calcula que més del 70% de les persones han tingut com a mínim un cop a la seva vida mal de cap. Quan és presenta per primer cop sovint ens amoïna la possibilitat de que estigui ocasionat per un procés greu, però això és força infreqüent, ja que en més del 90% dels casos el mal de cap no està associat a causes orgàniques.
Les cefalees més freqüents són la migranya i la cefalea de tensió.
La migranya és un tipus de mal de cap molt agut i incapacitador.L’origen de la migranya sembla que està relacionat amb la circulació sanguínia del cervell. És un flux de sang molt gran, perquè el cervell requereix molt oxigen i glucosa per funcionar. I no es pot permetre gaires canvis en l’aport de sang. En general la sang circula de la part del davant cap al darrere. Com en tot el cos, la sang és aportada per artèries, i hi ha un grapat de venes que la porten de tornada.
Les venes es van agrupant fins quedar en dues grans venes de sortida: les jugulars internes. És més freqüent en les dones; normalment hi ha antecedents familiars i sol iniciar-se abans dels 30 anys.El que passa de vegades és que els músculs del coll poden tensar-se massa i fer que s’estrenyi el forat que tenim entre el crani i les vèrtebres,i això comporta un parell de conseqüències importants. Si la sang no pot sortir del cervell a ritme normal, vol dir que tampoc podrà entrar, perquè els vasos estaran plens. Per tant, el que fa el cos és intentar augmentar la pressió amb que es bombeja sang cap al cap Pot afectar les persones durant anys i es manifesta per episodis recurrents de mal de cap, com els polsos, que normalment afecta un costat del crani i que s'acompanya sovint de nàusees, vòmits, molèstia de la llum i el soroll.
De vegades apareix l'anomenada aura. que sol durar menys d'una hora i es recupera totalment, amb símptomes com alteracions de la visió, formigueig, enrampament o debilitat en una part del cos i dificultat per parlar.
Aquestes dues, sense ser cap enfermetat ni cap virus, s'originen per l'estrès, i sent provocades pel nostre cos, son molt molestes.
Publicat per Ivan Bernal i Iker del Tell
Aliments transgènics
Què és un aliment transgènic?
Per començar, és un organisme al qual artificialment se li ha incorporat informació genètica que no és pròpia de la seva espècie.
Generalment, es tracta d'afegir un gen d'una altra espècie per conferir al transgènic resultant noves propietats. El progrés de l'enginyeria genètica ha permès grans avenços en aquest camp, començant per la millora genètica d'espècies d'ús agrícola i alimentari (per exemple, plantes més resistents a sequeres o plagues).
Transgènics…Perillosos?
Encara que de manera general, els transgènics no tenen perquè donar problemes per al seu consum, des de fa temps, hi ha normatives que obliguen els aliments transgènics a fer saber que ho són. Es denominen Organismes genèticament modificats (OGM), i els seus principals problemàtiques són:
Productes inesperats: A causa de les al.lèrgies, algunes persones han d'evitar consumir determinats aliments.
Els OGM dificulten la identificació d'aliments potencialment perillosos per a aquestes persones, ja ue poden contenir alguna proteïna que no els sigui pròpia. A més, la introducció de gens en sistemes genètics aliens pot portar a l'obtenció de productes indesitjats.
La problemàtica ecològica: els gens introduïts es podrien transmetre a terceres espècies, mitjançant la creació accidental i natural d'espècimens híbrids, contaminant el genoma de les espècies salvatges.
Els factors socioeconòmics: els OGM són, juntament amb els fertilitzants i altres mitjans d'incrementar la productivitat, tecnologies cares que permeten grans beneficis.
Sovint els petits agricultors no poden competir amb aquestes tecnologies, la qual cosa porta a una pèrdua de la varietat de l'oferta i la concentració de la producció.
En conclusió, els aliments transgènics son aliments económics peró perillosos per les substàncies inesperades que poden generar
Publicat per Ivan Bernal.
Per començar, és un organisme al qual artificialment se li ha incorporat informació genètica que no és pròpia de la seva espècie.
Generalment, es tracta d'afegir un gen d'una altra espècie per conferir al transgènic resultant noves propietats. El progrés de l'enginyeria genètica ha permès grans avenços en aquest camp, començant per la millora genètica d'espècies d'ús agrícola i alimentari (per exemple, plantes més resistents a sequeres o plagues).
Transgènics…Perillosos?
Encara que de manera general, els transgènics no tenen perquè donar problemes per al seu consum, des de fa temps, hi ha normatives que obliguen els aliments transgènics a fer saber que ho són. Es denominen Organismes genèticament modificats (OGM), i els seus principals problemàtiques són:
Productes inesperats: A causa de les al.lèrgies, algunes persones han d'evitar consumir determinats aliments.
Els OGM dificulten la identificació d'aliments potencialment perillosos per a aquestes persones, ja ue poden contenir alguna proteïna que no els sigui pròpia. A més, la introducció de gens en sistemes genètics aliens pot portar a l'obtenció de productes indesitjats.
La problemàtica ecològica: els gens introduïts es podrien transmetre a terceres espècies, mitjançant la creació accidental i natural d'espècimens híbrids, contaminant el genoma de les espècies salvatges.
Els factors socioeconòmics: els OGM són, juntament amb els fertilitzants i altres mitjans d'incrementar la productivitat, tecnologies cares que permeten grans beneficis.
Sovint els petits agricultors no poden competir amb aquestes tecnologies, la qual cosa porta a una pèrdua de la varietat de l'oferta i la concentració de la producció.
En conclusió, els aliments transgènics son aliments económics peró perillosos per les substàncies inesperades que poden generar
Publicat per Ivan Bernal.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)