El mal de cap

El mal de cap
El mal de cap (cefalea) i la migranya, son incapacitadors i molestos, pero, en sabem com s'ocasionen o que produeixen?
Normalment, totes les malalties presenten una sèrie d’avisos que ens indiquen que el procés està iniciant-se. Altra cosa és que en fem cas, però en general notem quan estem incubant un refredat, o alguna cosa se'ns ha posat malament. I una de les malalties que tenen un avís d’allò més curiós és la migranya

Es calcula que més del 70% de les persones han tingut com a mínim un cop a la seva vida mal de cap. Quan és presenta per primer cop sovint ens amoïna la possibilitat de que estigui ocasionat per un procés greu, però això és força infreqüent, ja que en més del 90% dels casos el mal de cap no està associat a causes orgàniques.

Les cefalees més freqüents són la migranya i la cefalea de tensió.

La migranya és un tipus de mal de cap molt agut i incapacitador.L’origen de la migranya sembla que està relacionat amb la circulació sanguínia del cervell. És un flux de sang molt gran, perquè el cervell requereix molt oxigen i glucosa per funcionar. I no es pot permetre gaires canvis en l’aport de sang. En general la sang circula de la part del davant cap al darrere. Com en tot el cos, la sang és aportada per artèries, i hi ha un grapat de venes que la porten de tornada.

Les venes es van agrupant fins quedar en dues grans venes de sortida: les jugulars internes. És més freqüent en les dones; normalment hi ha antecedents familiars i sol iniciar-se abans dels 30 anys.El que passa de vegades és que els músculs del coll poden tensar-se massa i fer que s’estrenyi el forat que tenim entre el crani i les vèrtebres,i això comporta un parell de conseqüències importants. Si la sang no pot sortir del cervell a ritme normal, vol dir que tampoc podrà entrar, perquè els vasos estaran plens. Per tant, el que fa el cos és intentar augmentar la pressió amb que es bombeja sang cap al cap Pot afectar les persones durant anys i es manifesta per episodis recurrents de mal de cap, com els polsos, que normalment afecta un costat del crani i que s'acompanya sovint de nàusees, vòmits, molèstia de la llum i el soroll.

De vegades apareix l'anomenada aura. que sol durar menys d'una hora i es recupera totalment, amb símptomes com alteracions de la visió, formigueig, enrampament o debilitat en una part del cos i dificultat per parlar.

Aquestes dues, sense ser cap enfermetat ni cap virus, s'originen per l'estrès, i sent provocades pel nostre cos, son molt molestes.
Publicat per Ivan Bernal i Iker del Tell